Al voltant nostre, al marge de l’educació formal, existeix un moviment que aposta per un tipus d’educació en què l’aprenentatge parteix dels interessos i les vivències de les persones, en què l’autoregulament i l’acompanyament emocional son elements fonamentals en les relacions i la convivència, i en què la família assumeix el lloc destacat que li correspon en l’educació dels fills i filles.

Es tracta d’una criança i educació que es nodreix d’experiències diverses actuals i d’antecedents arreu tot el món.

Aquesta nova tendència educativa es coneixen com: Educació Lliure i representa un moviment amb molta vitalitat, cada vegada hi ha més pares i mares que trien aquesta opció educativa.

CONTACTE

El seu nom

Correu Electrònic

Assumpte

Missatge

Podem dir que l’Educació lliure es basa en quatre eixos fonamentals:

  • Acceptació Incondicional: El vincle amb l’adult es basa en l’efecte i el respecte profund al seu ésser
  • Respectar els propis ritmes i formes de creixement i aprenentatge de cada infant.
  • Uns Límits clars pel que fa a la seguretat, al respecte als altres i a l’entorn: Fonament de la socialització
  • Oferir un entorn ric per facilitar el seu desenvolupament psicomotor, afectiu, cognitiu i social

Partint d’aquestes quatre necessitats se’n deriva una nova forma d’acompanyament i d’organització de l’entorn.

L’actitud de l’adult ha de ser oberta i flexible, respectant els ritmes de maduració, els interessos, i la forma de ser de cada infant. Les persones tenim maneres i temps diferents d’aprendre.

L’organització idònia per afavorir el respecte als processos de cada individu, és una metodologia vivencial, per espais, on cada infant pugui definir-ne el procés de maduració i aprenentatge. L’acompanyant fa un acurat seguiment del procés de maduració motriu, afectiu, cognitiu i social de cada infant.

Es considera que la ràtio infant–adult ha de ser suficientment petita per possibilitar l’atenció a les necessitats d’acompanyament emocional de cada infant. Hauria d’estar entorn a 7 nens/es per cada adult en l’etapa d’educació infantil, i posteriorment entorn a 10.

La implicació de les famílies en l’educació dels seus fills és fonamental i la seva participació en els projectes educatius pot definir-se de formes diverses, però sempre es requereix una estreta col·laboració amb els educadors i/o acompanyants. Hauria de ser un autèntic compartir cadascú des del seu àmbit de competència.

Així doncs aquestes condicions afavoreixen un creixement harmoniós dels infants, els permet ser conscients de les pròpies necessitats, acceptar i respectar els altres en la seva diversitat, desenvolupar les seves potencialitats i adaptar-se a diferents contextos i situacions. En definitiva, crear la seva pròpia vida.